dilluns, 9 de juny del 2014

FI DE CURS!!!

Ha arribat el moment, El curs ha acabat i a la fi, hem tingut ocasió de representar el nostre musical.
En general estic molt contenta ja que hem fet una feinada i penso que s'ha notat.
Jo m'haguera estimat molt més poder gaudir de les classes però era impossible ja que treballava e les hores ofertades per la Uib, i tampoco podia matricular-me un altre any , ja que aquest és l'últim que s'imparteix l'assignatura a Eivissa.
Una ll'àstima com dic i un patiment gran, ja que el fet de no anar a classe em feia possar-me les piles molt a casa per compensar el treball amb les meves companyes.
Així estic contenta d'haver participat a l'elaboració de tot el material, decorats i disfresses , així com d'haver adaptat les cançons.
Crec en general que l'esforç ha estat enorme, per part de totes.
En qualsevol cas,només per veure les caretes dels infants ja ha valgut la pena.

diumenge, 1 de juny del 2014

REFLEXIONS FINALS

Arriba el moment d'acomiadar-nos i vull concloure amb el mateix compositor amb qui vaig començar, Mozart. Volia acabar contagiant-nos del seu inesgotable sentit crític constructiu. Tal i com haureu vist, he pogut incloure la música que em resultava més significativa per a cada entrada tal i com m'ho vaig proposar el primer dia. El recorregut no podia ser d'una altra manera, ha estat molt focalitzat en els músics romàntics i impressionistes ja que varen ser ells els qui aconseguiren mostrar amb més profunditat les emocions. Així mateix, Al llarg d'aquests mesos, també he inclós a l'entrada de la família música d'Albeniz per la proximitat del compositor. Finalment a les entrades de les escoles he triat a Beethoven pel sentit de transició de la seva obra i la seva vida, ja que crec que el canvi cap a l'escola que s'adapti als temps actuals, ha de fer-se de manera progressiva.



Obert aquest regal que m’ha ofert l’assignatura, no puc més que mostrar-me totalment agraïda i molt, molt satisfeta. 

Si aquesta entrada la començo amb l'entrevistes de Mujica, no hi ha altre motiu, que l’impacte que em va suposar. Despertà en mi coses que s’havien dormit , moltes coses que tenia de dins ben amagades.
No em canso de mirar-me-la,  perquè és un crit evocador dels principis més humans, sentir-lo impulsa apostar per totes les persones, motiva la lluita per un món millor.
Em fa remoure coses de dins, i pensar que de veres no hauria de ser tan complicat viure en pau i harmonia.







Triar-la per concloure aquesta assignatura no ha estat aleatori. La veritat, és que aquesta assignatura també m’ha fet  PENSAR i SENTIR. I m’ha fet raonar el que sentia i positivizar-ho així com apropar-me als sentiments de companys i alumnes.

En els últims mesos, segons avançàvem amb l’endinsament de la matèria socio-emocional, he començat a practicar a les meves classes aspectes que mai abans haguera pensat que faria servir. Als alumnes de piano, i també de llenguatge musical, que son la realitat que jo visc al dia a dia de les aules, he començat a demanar-los com es sentien estudiant, davant l’instrument, també quines emocions experimentaven a les meves classes i davant una audició amb públic.

He fet aquest últim trimestre una assemblea conjuntament amb tots els alumnes, per tal de posar en comú les nostres emocions, les meves també, i he descobert aspectes durs però també aspectes meravellosos. Alguns alumnes tenen un patiment molt més gran del que jo imaginava en preparar-se per als concerts, arriben a sentir pànic un parell de dies abans d’actuar. Altres, estan avorrits de tocar perquè venen obligats per els pares i realment ells no tenen ni ganes de continuar. I la majoria, sent una força d’energia  que els impulsa a treure la música que senten i fer-ho de la millor manera possible per tal que la gent  a  qui va dirigida puguin sentir-la de manera similar a com la senten ells.

Jo, els hi vaig transmetre l’ALEGRIA que sento en  veure la seva evolució, la TRISTOR que em dona veure una audició que no es correspon amb l’esforç i el treball perquè els nervis han jugat una mala passada, la POR que tinc de no haver motivat prou a aquells que es plantegen deixar l’instrument i la FELICITAT de gaudir amb ells dels aplaudiments merescuts.

Divendres passat, va ser el concert final de curs. L’apropament que he aconseguit enguany amb els infants ha estat molt superior al de altres anys, ha estat meravellós. El fet de parlar des del cor, i compartir emocions, els ha fet més grans com a grup, més forts. Em varen demanar  fer una audició col·lectiva de piano, fet inèdit a aquest Conservatori. Vàrem baixar 5 pianos a l’auditori i els infants tocaren tots junts amb una energia que al llarg de tot el curs, mai havia sentit. Va ser genial i divertidíssim.






Em plantejo si com a mestra dono eines als meus alumnes per a que puguin ser una mica més feliços en la societat en que vivim. Em plantejo com aconseguir que gaudeixen amb la música i que la tinguin sempre de recolzament amb la qual expressar i transmetre les seves emocions més profundes.





diumenge, 25 de maig del 2014

Assaig a la UIB

Divendres varem assatjar a la UIB i encara que l'espai no és molt ampli, puguerem interpretar l'obra sencera a la sala de Música.

Així mateix varem fer un guió de audio i música per al tècnic de só del Diari d'Eivissa el qual parla en castellà raó per la qual li hem fet també en aquesta llengua:

LES SARGANTANES D’ES VEDRÀ

GUIÓN SONIDO –LUZ


INTRODUCCIÓN

(Mientras se monta el escenario)

-Power point : -  Diapositiva nº1 : Título
                             -  Diapositiva nº2 : Es Vedrà

-Luz: único foco directo a la izquierda del escenario donde estará la pirata

-Música: Guitarra


ESCENA 1: PIRATAS

-Luz: todo el escenario

-Música: Cantan con guitarra

ESCENA 2: PULPO

- Música: Pista 1 (Supercalifra) cuando el pulpo dice: “Què qui sóc?

ESCENA 3: SARGANTANES

- Música: Cantan con guitarra

ESCENA 4: SECUESTRO

- Power point: Diapositiva nº3: Luna

- Luz: tenue como de noche

- Música: Pista 2 (Piratas del caribe) cuando la sargantana se queda sola



ESCENA 5: CANGREJO

- Luz: Foco directo  derecha del escenario al cangrejo

- Música: Pista 3 ( )cuando el cangrejo pregunta a los niños si quieren que les cuente una historia

ESCENA 6: SARGANTANES Y PULPO

- Power point: Diapositiva nº4: SOL

- Luz: Sube porque es hace de día

-Música: Con guitarra canta la sargantana secuestrada

ESCENA 7: SARGANTANES PULPO Y CANGREJO

- Música: Pista 4 ( Indiana Jones) cuando acaba la canción de guitarra anterior.

- Música: Pista 5 (Misión imposible) cuando el cangrejo explica el rescate

ESCENA 8: RESCATE

- Música: Pista 6 ( ) cuando los piratas dicen “no sabeu lo dolents que podem ser!”

ESCENA 9: FINAL

- Música: Con guitarras todos
- Power point: Diapositiva final cuando acabe todo

dissabte, 24 de maig del 2014

Visita al Diari

El passat dimecres de bon de matí teniem una cita al Diari d'Eivissa per poder veure i messurar l'escenari, observar on estan els endolls i les distàncies de per tot.



Varem estar parlant amb l'encarregat de la llum i el so. Ens va demanar gravar totes les cançons al mateix nivell i enregistrar-ho en un full per ajudar a una millor realització
I varem arribar a la conclusió que podiem aprofitar el projector per ficar imatges de dia i nit.



divendres, 16 de maig del 2014

Assaig amb deco i vestuari







Avui hem començat a fer la representació de manera més completa.
Tenim quasi tot el decorat i vestuari i les cançons començen també a tenir forma.
No acabem de messurar el temps perquè encara resta per aprendre  el guió sense mirar i quadrar els moviments de  les coreografies.






dilluns, 12 de maig del 2014

Retocs del guió i acabant decorat

Avui hem aprofitat la trobada per avançar amb el decorat i els vestits. La palmera de l'illa, el vaixell dels pirates, les cues de les sargantanes i els vestits dels pirates i del crac.






Així mateix avui també hem fet el primer assaig i ha estat una mica desastrós la veritat. Ha costat molt col·locar cada cosa al seu lloc i hem hagut de reconstruir el guió. Aquí deixo el nou:

ESCENA 1
Cançó dels pirates del caribe de fons
Jack i Rita dins del vaixell
Rita: mira Jack, una ampolla amb un missatge (amb un ullera)
Jack: on és? Tal volta conté el mapa d’un tresor!
Rita: anem a agafar-la! M’encanta saquejar! (obrin l’ampolla i veuen el missatge).
Rita i Jack: siii! és el mapa del tresor d’es Vedrà.
Jack: diu que tenim que capturar les sargantanes guardianes, anem a captura una i ens dirà on està el tresor.
Rita: anem cap allà!

Cançó dels pirates
Orgullosos de ser
uns pirates valents
passegem per la mar
saquegem els tresors de les naus
i seguim navegant.
Orgullosos de ser
Uns pirates valents
Jo sóc Rita
I jo Jack
Passegem per la mar
Saquegem els tresors de les naus
I seguim navegant.
Som els pirates d’aquesta illa
Ses nostres festes són una meravella
I no ens agrada treballar preferim lluitar i cantar i ballar
Som els pirates de la mar

ESCENA 2.
(Mentre els pirates estan cantant el polp  els veu i està voleitant  i tot sorpès)
Els pirates se’n van.
Paco: wauuu!!! He vist un vaixell  pirata!! Tota la meva vida somiant i contant històries de pirates i ara conec ja uns pirates de veritat, wauuuu!!
Pirates: ehh! tu qui ets?
Cançó del polp
Jo som Paco el polp  el més xulo del mar
M’agrada investigar i explorar tots els racons
Somio en viatjar i contar mil històries
Jo som Paco el polp el més xulo de la mar.

Paco: vaig a contar als meus amics que he conegut uns pirates.

ESCENA 3
Les sargantanes apareixen en l’escenari fent rialles i còmplices entre elles.
Lili: aquesta nit meravellosa! Es vedrà estava tant polida!
Lola: si mi arma, però quina calor he passat! He tret el meu ventall.
Lulú: aii Lola!! Tu sempre tan flamenca, mireu quina falda més xula porto avui.
Apareix Paco el polp
Paco: sargantanes!! (molt alterat) he vist un vaixell pirata!!
Lili: ja està Paco contant històries
Lola: pirates! Segur que hi ha algun pirata guapo!
Lulú: guapo? Tots els pirates són dolents.
Paco: no se perquè no hem creieu.  Vosaltres els heu vist a k si?(als infants i se’n va tot trist).
Lola: aquest Paco!! (tots riuen)

Cançó de les sargantanes
Som les sargantanes més divertides d’aquest lloc
Ens agrada molt ens agrada molt xafardejar, premen
El sol pel matí però en arribar la nit hem d’il·luminar es vedrà
Lulú: el meu nom és Lulú, se me obliden les coses
Diuen que soc molt coqueta i em torno turuleta.
Lola: el meu nom és Lola i estic mig boja,
Encara que sempre faig allò que toca
Lili: els meu nom és Lili i soc la més llesta
Si tenim un problema jo soc la que pensa
Som les sargantanes més divertides d’aquest lloc
I ens agrada molt xafardejar,
Prenem el sol pel matí però en arribar la nit hem d’il·luminar es Vedrà (bis)
Se’n van les sargantanes i Lli es queda prenent en sol. Apareixen els pirates, amb percussió pel passadís.
Jack: mira Rita agafem, aquella sargantana!! (entierro marionetes).
Totes dues capturen a Lili mentre aquesta demana ajuda.
Jack i Rita: ja tenim el tresor!! Que dolents que som! hehehe
 (lliguen  a la sargantana en el vaixell)
ESCENA 4
Apareix el crac Wilson
Wilson: Heu escoltat alguna cosa? (als infants)

Cançó Wilson
Wilson, Wilson és el meu nom
Soc un cranc i ho sap tothom
Visc davora d’es vedrà
jo soc un cranc i se nadar
tinc dos pinces per fer clic i clac
i em serveixen per menjar
tinc dos pinces per fer clic i clac
i em  serveixen per ballar.
(es fa de dia).
ESCENA 5
(fondo cançó amanecer)
Apareixen dos sargantanes despertant-se i el polp.
Lulú: bon dia!
Lola: bon dia!
Paco: bon dia sargantanes! Heu dormint bé? Aquí falta algú!! On està na Lili??
Lulú: ha ocorregut alguna desgràcia.
Lola: una desgracia!!!
(totes dues corrent per l’escenari)
Paco: segur que és cosa dels pirates!! Ara que??
Totes amb les cares molt tristes?
Apareix Wilson: ey!! Sargantanes! Què són aquestes cares tant tristes? Ara que penso, per què no s’ha il·luminat es vedrà aquesta nit?
Lola i lulu: una desgràcia! Una desgràcia!
Paco: els pirates se l’han emportat.
Wilson: amics! Relaxeu-vos! No pot estar molt lluny
Lulu: desgracia! Desgràcia!
Wilson: segur que tots junts podem, rescatar-la tinc una idea (tots en cercle)
Wilson i Paco se’n van
ESCENA 6
Cançó de les sargantanes 2.
Lili:  tota sola jo estic, trista i derrotada però estic segura que em vindran a rescatar.
Lola: els pirates voldran el tresor d’es vedrà
Lulu: però el que no saben és que no el tindran
Lili:  jo vull tornar, il·luminar es vedrà.
Lili, lola i lulu: és el nostre tresor de l’illa i no se’l emportaran
ESCENA 7
Apareixen Paco i Wilson amb música de fons de Indiana jones.
Wilson:  ja estem llestos!
Paco: això si que és una aventura i de pirates!!
Wilson: vinga anem!
Lola: si el pirata és guapo el porteu per a mi i em casaré amb ell.
Lulu: que desgràcia!! Que desgràcia!!
Lola:  ai xiquilla però que et passa?
Lulu: desgràcia perquè no sé què posar-me.
ESCENA 8
Paco, Wilson i les sargantanes es dirigeixen cap al vaixell a rescatar a na Lili.
Cançó Paco i Wilson missió impossible
Hem  de rescatar la sargantana
Del pirata! Anem tots!! (bis)

Paco, Lola i Lulú comencen a fer burla al pirata per tal de distreure’l i rescatar a na Lili.
Paco i les sargantanes: eii pirates som aquí!! A que no veniu a per nosaltres?
Jack i Rita: no sabeu en qui esteu parlant! Som els pirates més malvats!
Comencen a córrer
Wilson: ja estem aquí!! Hem vingut a rescatar-te
Lili: ja sabia que vindríeu!!! Aneu alerta amb els pirates que són molt perillosos.
Paco i les sargantanes capturen als pirates.
Pirates: i el nostre tresor?
Lili: encara no sabeu que és el tresor? És la màgia.
Paco: l’amistat.
Wilson: estimar-se.
Lulu: respectar sa nostra illa
Lola: Voleu ser els nostres amics?
Pirates: (es miren entre ells) sii

diumenge, 4 de maig del 2014

L'ESCOLA 2


Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest està  ja suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar quest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d’adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades”

Plantejada aquesta activitat, a l’aula hem intentat fer una anàlisi el més proper a la realitat possible i el primer que ens ha vingut al cap ha estat la necessitat de fer arribar als pares la importància d’entendre el concepte d’adaptació com a part fonamental del bon desenvolupament de l’infant. En aquest sentit, ressaltar els beneficis de l’adaptació no només per a l’infant individualment sinó com a part del grup. L’adaptació és molt més que estar a gust. Els vincles que l’infant va a realitzar comencen a forjar-se ara. És molt important que la família tingui clar que no deixa l’infant aparcat a una guarderia, sinó que l’acompanyament que farem al seu fill serà al llarg de tot el curs i en tots els aspectes del seu desenvolupament. La importància del període d’adaptació és el propi infant.  En aquet sentit no estic d’acord en que la mestra prioritzi el programa que “ha de seguir” i que eixa sigui la seva raó per actuar. Vull especificar, que si bé entenc la necessitat de cenyir-se al guió marcat per l’escola , ja que probablement serà elaborat tres un estudi exhaustiu i detallat, també és cert que cada infant és un munt i que aquest hauria de ser flexible i que doni peu a la revisió. Així la mestra haguera pogut estudiar el cas concret i valorar-ho amb companys per veure quina és la decisió que més afavoreix a l’infant. Així mateix, l’adaptació de l’infant inclou que els seus companys, també estiguin adaptats a ell ja que compartiran el meravellós viatge de l’aprenentatge.