Hola a
tots/es companys d’aquesta aventura!
La majoria
de vosaltres ja em coneixeu, sóc na Delia, i em vaig pujar a aquesta meravellosa
barca de l’ensenyament a Infantil l’any passat. Sóc professora de Piano i
Llenguatge Musical i faig feina al Conservatori Professional d’Eivissa. Als
estudis musicals ningú no t’ensenya didàctica, o al menys no ho feien amb els
plans amb els quals jo vaig estudiar. Ara, amb el meu treball diari, me n’adono
de les mancances que tinc. Aquest grau a la UIB és un intent de trobar més instruments que em facilitin l’apropament
al coneixement dels meus alumnes i per tant ampliar el meu.
Comencem una
nova assignatura i com sempre, tinc la mateixa sensació que em produeix a cada
aniversari el fet d’obrir un regal afectuós. Nervis a l’hora de trencar el
paper d’embolicar, només vull desfer-lo el més ràpid possible. Però abans de
fer-ho tinc un absurd ritual que realment m’encanta i consisteix a restar allà front el regal una estona demanant-me què
serà, imaginant les diverses possibilitats. Per desgràcia la meva ansietat per
descobrir-ho pot amb tot i l’estoneta d’espera resulta efímera. Encara així,
continuo fent-ho una volta i un altra perquè gaudir d’aquelles mil·lèsimes de
segon em resulta meravellós.
Així estic ara, barallant-me entre el
paper d’embolicar d’aquesta assignatura i sentint una barreja d’emocions entre les quals estan
l’alegria, la sorpresa i la por. Alegria per aprendre, per endinsar-me en nous coneixements,
per obrir la meva ment cap a espais més amplis i al mateix temps sorpresa per com
estarà plantejada i com l’agafaré, per si m’agradarà, si serà un aprenentatge
amb el qual gaudiré i em marcarà per sempre o si passarà i l’oblidaré amb el
temps. Por per com organitzaré les meves tasques per si tindré temps de fer-ho
tot, així com m’agradaria, de la millor manera possible.I a més, sent nostàlgia perquè trobo a faltar alguns companys que per diverses raons no s'han matriculat en l'assignatura, tinc tristor en pensar que tal volta ja no continuarem aquesta aventura d'aprendre tan units com abans. Tinc una enorme curiositat per veure com va tot i sobretot em fa moltíssima il·lusió descobrir què és el que hi trobaré darrere de l'emboltori.
|
EMOCIONS NEGATIVES
|
EMOCIONS AMBIGÜES
|
Alegria: perquè sempre que sento alegria em sento
bé, sempre m’implica coses bones.
|
Tristor: perquè sento la pèrdua d'alguns companys de viatge. |
Sorpresa: perquè em puc sorprendre tant per una
cosa agradable com desagradable.
|
Il·lusió:
perquè tinc interès en saber què em trobaré de nou |
Nostàlgia: perquè tinc desitg de re-trobar-me els antics companys |
Por:
perquè té aspectes positius(em fa d’agent protector, motivador) però també negatius(em pot paralitzar) |
La meva intenció és afegir a cada entrada d'aquest blog la música que em resulta més representativa de la mateixa. Fent un recorregut pels diferents estils musicals, ara per començar em plantejo fer-ho amb Mozart per lo revolucionari que va representar el seu mode de veure la vida. Espero d'aquesta assignatura que desperte en mi moltes coses i em servisca de referent per a la meva tasca docent.
