LES EMOCIONS 3: BISQUERRA

EDUCACIÓ EMOCIONAL I CONVIVÈNCIA

            Rafael Bisquerra Alzina, catedràtic de MIDE facultat de Barcelona de Pedagogia, a través d’aquest article s’endinsa en un tractament de les emocions més focalitzat en el objectiu d’aconseguir una bona convivència a través del coneixement, la regulació i la prevenció d’aquestes. Amb aquesta finalitat, el marc de preparació idoni que proposa no pot ser un altre que la mateixa escola amb el foment d’una educació emocional.

            Bisquerra ens explica que una emoció es forma amb les següents quatre fases: Primerament amb unes informacions sensorials que arriben als centres emocionals del cervell, seguidament com a conseqüència es donen les respostes inconscients i immediates nervioses i hormonals i finalment el neocòrtex interpreta la informació. Sembla haver-hi acord entre els científic quant a definir l’emoció com a estat complex de l’organisme caracteritzat per una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada.

            M’ha resultat del tot curiós descobrir amb quina facilitat Rafel Bisquerra ens fa veure que totes les persones en certa manera ens plantegem uns objectius personals i davant d’un esdeveniment, bé sigui de manera conscient bé sigui inconscientment, valorem quina serà la repercussió que aquest esdeveniment tindrà en direcció a apropar-nos o allunyar-nos del nostre objectiu inicial.

D’aquesta manera vist, les nostres emocions, no depenen tant dels esdeveniments en sí, o més bé no només d’aquests sinó de la valoració que nosaltres fem d’ells.

Respecte a la valoració, l’autor assenyala una primera d’automàtica basada en veure si és o no positiu per als objectius d’un mateix. En un segon moment hi hauria una valoració dels propis recursos personals amb els quals farem front a la situació.

            Pel que fa als elements que composen l’emoció, Bisquerra esmenta de tres tipus: Neurofisiològics, conductuals i cognitius.

El primer grup segons l’autor , està configurat per elements involuntaris que no es poden controlar però es poden prevenir amb tècniques apropiades, com ara la relaxació. Es tracta de manifestacions com per exemple taquicàrdies, rubor, to muscular, secrecions hormonals, respiració...

Un segon component de les emocions és el comportament de cada individu, fonamentalment a la seva cara on queden reflectides les emocions que experimenta. M’ha fet especialment gràcia aquest paràgraf perquè jo mateixa de vegades penso el difícil que em resulta controlar les meves expressions facials i es que aquestes són la combinació de 23 músculs. Quan vaig començar a estudiar piano, tenia una mestra, una dona encantadora la veritat però molt de l’antiga escola. Ella li donava moltíssima importància a la no mobilitat de parts del cos que fossin “innecessàries” per tocar. En aquest sentit, bastava amb moviment de dits, monyiques , braços i peus si fèiem servir els pedals. Però per a mi , no resultava tan fàcil perquè si la cançó no m’agradava o resultava complicada, o si pel contrari em fascinava, el meu rostre era reflex autèntic de felicitat o angoixa. Des de que estic a l’altra banda intento ser un poc més lliberal en aquest sentit i ara me n’adono, que el fonament era realment científic. Si el nostre cervell dona ordres a 23 músculs, li resultarà molt més complicat regular les emocions en aquells altres músculs que en el moment de tocar desitgem activar. Bé, és una petita evocació al meu passat que realment el que em fa recordar és que tot allò que ens provoqui emocions té en el nostre cos unes repercussions front al nostre comportament difícils de controlar.

En tercer i últim lloc Bisquerra assenyala el component cognitiu, aquells sentiments que ens aporta l’esdeveniment, sentiments d’alegria, de por, de ràbia, ...Conèixer les nostres emocions és la primera passa de l’educació emocional. Per aquest motiu,  autor d’aquest article dona una immensa importància a posar un nom a cada emoció, a conèixer-les i saber-les identificar.

L’autor considera que hi ha probablement més de 500 paraules que poden descriure emocions però poden ser agrupades en famílies que recullen emocions amb la mateixa especificitat. Aquestes famílies les considera les emocions bàsiques.

Quant a la intel·ligència emocional el text m’ha fet recordar que Goleman (1995) va determinar que consistia a conèixer, regular les emocions, motivar-se a si mateix, reconèixer les emocions dels altres i finalment establir relacions positives amb altres persones. Recollint la seva feina Mayer i Salovey(1997) la varen desenvolupar determinant les quatre branques interrelacionades de la intel·ligència emocional:

-Percepció emocional: Percepcions percebudes i expressades

-Integració emocional: Senyals que influeixen la cognició

-Comprensió de les emocions: Significat de les emocions en les relacions

-Regulació emocional: Els pensaments promouen el creixement personal

La competència emocional és un conjunt d’habilitats, coneixements i actituds que permeten comprendre, expressar i regular les nostres emocions. L’autor recull la proposta de Graczyk et al.(2000) per estructurar les competències emocionals.

Pel que fa a l’educació emocional, Bisquerra l’entén com a procés educatiu continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament de la personalitat integral

En aquest sentit, els objectius d’una educació emocional són detallats per l’autor amb la finalitat d’aconseguir augmentar el benestar personal i social de cada individu.

Bisquerra li dona molta importància a les estratègies a dur a terme per tal d’aconseguir aquesta educació emocional, als diferents models d’intervenció i assenyala que és fonamental localitzar el subjecte a qui va dirigida l’educació primerament i a partir del seu coneixement proposa un ampli ventall de procediments com ara els aportats per López(2003), Renom(2003), Pascual i Cuadrado(2001), Güell i Barceló(2003)...

Jo he trobat també moltes propostes per treballar a l'aula l'educació emocional i vull compartir amb vosaltres aquest blog que m'ha resultat del tot interessant:

PROPOSTES EDUCATIVES

Després d'aquesta lectura, em plantejo com sóc jo dins l'aula, si realment contagio emoció i de quin tipus i em demano com poder treballar per tal de millorar aquesta transmissió d'emocions. M’agrada especialment l’apartat dedicat a l’educació emocional i la convivència i em demano com m’ho faig jo al dia a dia, no només a l’aula, també amb companys, amics a familiars,…quina és la meva participació emocional a la nostra convivència? Sincerament sento que és millorable i em proposo arrancar aquesta millora des de ja. Un bon inici és evident-ment posar-li nom a tot el que estic sentint i ara mateix sento la motivació de millorar com a professional i com a persona.